Ideies y vijions cuncretes de jënt che à ueia de lauré per l luech


L fil cueciun de nosc program ie i bujëns de Urtijëi e de si zitadins. Al zënter dla politica de chemun muessa vester la persona, cun si bujëns y si ejigënzes, a na maniera che uniun se n stebe bën te si ncësa. L duvier de na politica moderna ie do nosta minonga chël de abiné soluzions criatives y inuvatives ai problemes, y chël sarà puscibl lauran sun chemun sciche n „team“, duc deberieda: plu persones che porta ite ideies y miëur che sarà l resultat finel.
A ciche ti dajeron perchël n gran valor ne n’ie nia mé l „cie“, ma ënghe l „co“. Ulon purté sun chemun na cualità de discuscion nueva, na maniera nueva de ti jì permez ala cosses. Mpurtant saral per nëus ënghe rujené y scuté su la jënt, ajache ala fin di conc ie i bujëns di zitadins nosc program.

Nëus son piei via analisan i bujëns generei, ma sambën se ons nce nëus fat pensieres sun ponc cuncrec per miuré nosc luech. La va da de pitla sauridanzes da uni di (p.ej. l paiamënt dla plazes dai auti tres smartphone), a de majeri proiec (sciche la Scola mesana), a vijions per l daunì (p.ej. na ferata tres Gherdëina cunlieda cun Bulsan).

Ulessan prejenté nosta analisa dla situazion a Urtijëi y auzé ora n valguna prupostes cuncretes ti ciaps desfrënc:


Messon schivé de deventé cun l tëmp na segonda Cortina, cun cuatieres arbandunei ora de sajon y zitadins che muessa mé plu se adaté ai "debujëns dl marcià", perdan si identità y tres chël si particularità.
N aud suvënz la parola "Nachhaltigkeit im Tourismus". La va de svilupé n turism sann y nia sfurzà su o che toma ite tl kitsch. Messon lauré adum ai paures y ai artejans te n liam senzier, a na maniera de nia ciautiné ju l gran pra dla pusciblteies, che l turism y nosta tradizion artistica possa pité.
I albiercs dëssa adurvé per tant che l va prudoc y firmes da tlo, tré ite nosta jënt y ti dé cundizions de lëur rëidles. I dëssa for plu y plu respeté l ambient (p.e. shuttle a strom) y mantenì n raport uman y senzier cun l tlient.
Ma dantaldut: l turism ne dëssa mei ti tò deplù ala natura, de chël che ëila ie bona de regeneré dassëula.

Mo n valguna reflescions:
Dëssa pa l turism se svilupé do n prinzip de "l seniëur ie l rë", ti dajan dut dlonch?
O resions'a nscila de ti pité n turism dalonc dal’autentizità a nosc vester?
Cie uel pa dì perdrët "jì de viac"? Fé esperienzes nuves, liedes al scëmpl da marueia (p.ej. nosc crëps) o ti sfurzé su na pultreda de nosc luech ala Disneyland?

La miëura desmustrazion dl turism de cualità ie ti cialé al turist cun respet y nia coche na vacia da mëujer! Respet uel purempò nce dì l pertënder a reter, zënza se stlavisé te uni pertenduda dl patin (shuttle per cënt metri da jì a pe) y mantenian nosta maniera rëidla de viver.

Messon se nfidé a jì stredes nueves, ma dantaldut avëi l ardimënt de lauré ora vijions a lonch tiermul. Co fossela pa cun na ferata che cunliessa nosta valeda cun Bulsan? Percie pa no? Śaré i jëufs? Gran ëura de l sperimenté per ti sté permez al turism de transit, che porta puech y nia a nosc luech. Ma restan realisć! Davia che la curieres a strom ne rënd mo nia tant sciche l fossa debujën, resta chësta mo na gran ndesfideda.

Messon ti pité stieres cualifichedes a nosc jëuni, stieres per dut l ann, stieres che valorisea la cumpetënzes di trueps che vën ora da na scola alberghiera. Lauré te n tlima sarëin y trasparënt cun i dependënc. Tò su danter l persunal persones cun handicap y avëi n proporz denitëus tl paiamënt.

Tò i prudoc de Gherdëina y de Südtirol, sustenì i paures che sia i prei y che porta pro a na cuntreda bela per l uedl y sana dal pont de ududa biologich.

Pensé do ciuni che ie i valores essenziei y spirituei dla persona y cie che l turist chier perdrët canche l vën tlo da nëus. Adurvons'a cajin a 2.000 metri? Bonamënter nia.

Sensibilisé chëi dl turism a ti pité si servijes nce a chëi da tlo. Chël ulëssa dì tenì (a rotazion) nce daviert ora de sajon. Cunlauré cun artejanat, cultura y ert dl luech. Sustenì i buteghieres. Nia per ultim, crì l dialogh cun chëi che mëina la nfrastrutures turistiches: chësc, per fé avëi la sauridanzes dl turist nce ala jënt da tlo (p.ej. la Gardenacard).

Mantenì la blòta pitla butëighes y mantenì dut chël che ie mo scialdi naturel. Tlo pensons cuncretamënter al ridl da Sacun, ala promenades, ai troies da mont y ai biotops. Capì che n bon turism azeta la modernità, a pat che vënie nce mantenida la particularità de nosc luech: dantaldut nosta natura da marueia, giapeda per debant! Nosc bënsté se stiza propi sun la richëzes y la marueies de nosc raion, y si valor ne se lascia nia cuantifiché. L recunescimënt UNESCO dëssa vester na rejon mplu per n svilup sustenibl y per stravardé la natura, nosta ressorsa primera. Cialon perchël nce de sustenì proiec da fundamënt tl ciamp dl’energia che se lascia renuvé.

Na tematica che nes sta dassënn a cuer ie chëla dl’istruzion. La furmazion di mutons y di jëuni ie do nosta minonga una dla funzions plu mpurtantes de na sozietà zevila. La scola de ublianza y na bona istruzion che va a var cun i tëmps, ie l miëur nvestimënt per nosc daunì. La nfrastrutures, ulache nsenianc y sculeies posse lauré do n standard modern, dëssa deventé ti ani che vën na realtà; na sënta ulache nosc mutons posse crëscer y madurì te si bujëns individuei. Na priorità sarà perchël zënzauter la Scola mesana, che ie al mumënt la scola plu vedla y che à al mumënt l majer bujën de unì renuveda. Ma sce cunscidron che nce l’autra scoles dl luech à problems de lerch, che la cësa di studënc ie massa pitla, che l sistem dla mensa ne funzionea nia sciche l toca, pona iel nce tler che messeron abiné na soluzion globela per chël che reverda la strutures che se dà ju cun la furmazion, na soluzion che posse jì bën per i 20–30 ani che vën. Iust perchël saral debujën de capì avisa, dan tò dezijions definitives, ciuni che ie i bujëns di sculeies, di genitores y di nsenianc che ie uni di te scola.

L internet sarà l'autostreda dl daunì y la basa dl'efizienza tl lëur. Na cuestion fundamentela per l svilup de Urtijëi y de Gherdëina sarà perchël zënzauter l cunliamënt a n internet asvelt, che ie na gran sauridanza nia mé per i zitadins dl luech, ma ënghe per i artejans y mo deplù per duc chëi che lëura tl turism, ulache n internet pëigher ie al didancuei n gran problem che la va de ressolver l plu aslune che la va. Danter nosc candidac iel n valgun esperc te chësc ciamp che meterà dut l mpëni y dut si savëi per abiné na soluzion te n curt tëmp, cialan de abiné soluzions per cumpleté la infrastrutures l plu aslune che la va.

Urtijëi à da for curà particularmënter la cultura y chësta va sustenida inant:


Cësa di Ladins
Perchël dëssa la Cësa di Ladins do nosta minonga deventé n zënter culturel de referimënt per duta Gherdëina. La strutura, ruveda ntant ti ani, à n potenzial dastramp grant y l fossa gran ëura nia mé la derturé su ma nce la ngrandì, per ti dé ala lies che fej si atività laite la lerch che va debujën.
L Museum Gherdëina à da mustré su culezions de marueia che per rejons de lerch ne vën nia valorisedes aldò, ma cun n alestimënt modern dëssa l museum deventé na sënta de cunservazion, de nrescida y de comunicazion/valorisazion de gran nteres per la jënt da tlo ma ënghe, y povester dantaldut, per l turism. N chësc cont vala sambën de rujené cun i respunsabli dl museum che se à nce bele fat pensieres sun coche n pudëssa miuré dut ntëur la strutura.
Avisa tan de mpurtanza à la sala dl teater. Cunscidran che te duta Gherdëina ne n’iel al mumënt deguna sala multifunzionelea adateda (cun fonz che puend, ca. 150–200 posc’, bona acustica, bela paladina y n.i.), sciche l tuchëssa da vester te na valeda ulache la cultura à n valor sciche te puec d’autri luesc de Südtirol, pona iel tler che n messëssa cialé al plu prësc de abiné na soluzion che va pea cun i tëmps. La sala dl teater possa y dëssa perchël deventé l pont de referimënt per manifestazions cultureles de uni sort. Danter teatri, cunzerc, chino, prejentazions, sëires de nfurmazion y n.i. unissa la sala nuzeda bonamënter plu iedesc al’ena, ti dajan ite nsci na gran vivanda ala cësa.
Ënghe la bibliotech ladina messëssa pudëi se nuzé de deplù lerch y pudëi se giaurì nsci a n publich plu ampl. La gestion dla Cësa pudëssa sëurantò la Union di Ladins, che giapëssa nsci povester mo na majera vijibltà.
Sce n abinëssa ora nce na lerch per la redazion dla Usc di Ladins, povester nce vel’ lueges de esposizion per scultëures jëuni che n messëssa assolutamënter sustenì, y ciuldì pa no nce per n bar, pona fossa chël sambën n gran var per fé crëscer l lën dla cultura de viers dl daunì, mantenian stersces la ravises dl passà.


Artejanat artistich
De gran mpurtanza sarà l sustëni al artejanat artistich che à na storia de 350 ani te Gherdëina y che manacia de jì ala nia tl tëmp de una na generazion, sce ne tulon nia pruvedimënc cuncrec. Sce cunscideron che l ie bele 18 ani plu degun lerner, pona iel gran ëura de purvé a fé velch.
Do nosta minonga ne bastel nce nia mé ti judé ai artejans che ie mo, ma la va dantaldut de stizé su la segonda seva economica de nosta valeda do l turism, cialan de fé a na moda che l ziplé devënte inò nteressant, ajache l’economia n generel possa se cunscidré vëiramënter sana mé sce la se stiza sun de plu seves, acioche l ne vede nia dut n broda, sce la sëula seva ëssa da se rumpì.


L artejanat artitich ti à dat truep a nosta valeda y n possa bën dì che l bënsté de al didancuei ie nce l frut dla tradizion dl ziplé te Gherdëina, che ova scumencià bele ntëur l 1650. L baste nce pensé che per seculi ie propi l ziplé stat la basa dl’economia dla valeda, y tres la gran tradizion se à Urtijëi y Gherdëina fat n inuem mpue te duta Europa. Scultëures, ferlëigheri y crameri ie jic ora per l mond a vënder chiena, sanc y auteresc, purtan de reviers ideies y nuviteies che i ova tëut su tla gran ziteies europeiches. La vivanda culturela ti ciamps plu desfrënc tlo da nëus, che se à svilupà scialdi plu abenëura permez a d’autra valedes dl Südtirol, ie l spiedl de chësta esperienzes oradecà.


Iust te n mumënt de crisa vala de purvé a ti dé na sburdla nueva al marcià dl ziplé, chiran duc deberieda stredes nueves. L material „lën“ ie inò defin de moda y à n grandiscimo potenzial, ma la va de nvestì tl svilup y tl’inuvazion y de abiné stredes nueves. Do nosta minonga fossel ruvà l mumënt ulache duc chëi che lëura te chësc ciamp muessa se senté pra na mëisa per abiné soluzions.


Artejanat
L ert dl ziplé ie cunesciù dloncora per l mond, ma nce ti autri ciamps dl artejanat ons lauranc drët cualifichei. Dan npez bele iel unì frabicà l raion artejanel Socrëp, che dëssa vester tlo per dé n sustëni a 360 gradi. Nosc pensier ie che cun chësc raion artejenel ons na gran puscibltà de ti judé ai artejans jëuni de ruvé pra na berstot y, mudan vel’ regula, povester monce al prim cuatier.


Dal pont de ududa soziel à i artejans for reprejentà na grupa che pënsa a na maniera liedia y davierta, ndependënta dala forzes smagëdes dala ulentà dl pudëi. I artejanc ie perchël per nëus plu che lauranc. Tres che i va for inò a mostres y fieres ora per l mond, tres che i va a cursc de furmazion, iesi n valor njuntà a nosta sozietà y possa da vëira purté ite de bona prupostes per miuré nosc luech.
Mo na cunscidrazion: te n mumënt storich ualche tan’ che duc va a studië, ma purtruep n valguni zënza prospetives cuncretes, iel mpurtant cielé inò de descedé la ueia de pië ite n lëur artejanel! L ne ie nia de plu de bel, de pudëi ala fin dl di ti cialé cun legrëza a zeche che n à fat cun si mans!
Messeron deberieda crì stredes nueves, acioche i jëuni peie inò ite chisc biei mestieres.

Un di majeri bujëns de Urtijëi sarà chël de smendrì l trafich di auti a bën de chëi che va a pe y cun la roda, per miuré nsci la cualità dl’aria y de vita. N messerà abiné n cunzet generel y soluzions cuncretes per l duman.
L ie da valuté a puntin ce fazions che ëssa na zircunvalazion nueva per l zënter; n messerà abiné na soluzion per ti dé inò plu vita ala Plaza de dlieja, scrijan ora p.ej. n cuncors de ideies, y te chësc cuntest messeran cialé de abiné nce na soluzion al cunliamënt cun la Streda Sacun che ne ie al mumënt nia ideela; la jirà de valuté sce y co tò demez i auti y la curieres da Plaza Sant Antone y sce slungë l raion da jì a pe, nia dan avëi scutà su i abitanc dl zënter y i buteghieres.
Ulon nce lauré ora n’idea generela per miuré l servisc dl Nightbus, pité la puscibltà pratica de pudëi paië la plazes da lascé l auto cun l fonin. Ma dandaldut nce crì soluzion per lascé l auto debant per n curt tëmp, do l prinzip dl “stop and go”.

A Urtijëi vëniel bele pità truep de bon servijes per chëla persones che à debujën. Chisc dëssa unì mantenii y svilupei. Ulon lauré per l bën dla families, y cun chësc minons respeté si bujëns: Cësa di pitli, assistënza abitativa per seniores, bujëns particuleres tl ciamp dl handicap y d’autra mancianzes. Per na miëura coordinazion fossa n “Ufize de referimënt per la cura y l’assistënza” de gran mpurtanza. Positif udons nce na Gardenacard per la jënt da tlo.
Dantaldut saral nce mpurtant udëi danora l miec che la va i svilups tl daunì acioche n possa se anjenië ca per tëmp y ëura ai mudamënc che unirà.

L sustëni ala lies ie n rengraziamënt a duta chëla persones che se dà ju cun l ulentariat y che fej nsci “viver” l luech. Na lia ie nce n puent danter la generazions y chësc puent dëssen renfurzé.
L sarà nce da cialé tres avisa i criters per cunzeder i contribuc y sce n cajo i mudé, ti dajan n majer pëis ala cualità dl’atività y di proiec dla lies. Na gran sauridanza per la lies fossa nce cialé de unifiché danter duc i chemuns de Gherdëina (adum cun Ciastel) i formuleres per la dumandes de contribut, scemplifican y razionalisan nsci l lëur dla lies.

L sport ie na scola de vita. Mparé a pierder, a ujiné y vester boni de vëncer cun umeltà ie i cuncieres essenziei per furmé l’ana dlongia l corp. I valores dl sport juda leprò a na cunvivënza plu rëidla tla sozietà. Propi perchël sustenions duta la lies sportives, si alenadëures y duc si pitli gran atlec. L sport juda a tenì aut l inuem de Urtijëi ora per l mond. L chemun dëssa perchël judé tant che l pò, mé per dì pitan nfrastrutures adatedes y modernes. Nëus dla Lista Unica sustenion mplanc per jì cun i schi, che ie daujin a cësa y ulon pité na politica de sensibilisazion mireda de viers dl sport.
Prima cossa da fé: mëter a post la gran plaza dal palé y si nfrastrutures ntëurvia, che à debujën de unì renuvedes. L ciamp “Tresval” dëssa nce deventé n zënter de interazion soziel, propi ajache truepa umans s’anconta sada domesdì laite a cialé pro coche si mutons crësc te n spirt sportif. N uedl particuler ulons nce avëi per l’autra njinies sportives: la dlacia via n Setil o, nia da desmincë, la palestres, ulache truepa lies s’alenea d’inviern. Dut chësc per pudëi eduché nosc mutons a n viver sann y zivil.

I jëuni ie da sustenì y da ti dé crëta: scuté su si prupostes, lauré ora alternatives y ti dé respusabltà tla sozietà. Ti pitan proiec criatives y de utl ala cumenanza pudons i valorisé dassënn.Na gran ndesfideda saral abiné soluzions cuncretes al problem di cuatieres per families jëunes.

Na bona politica ne daussa nia mé cialé a chël che sarà te n doi o trëi ani, ma la muessa purvé a se nmaginé coche pudëssa vester l daunì plu dalonc y lauré ora de pitla y de gran vijions. Tlo n valguna prupostes che la jirà de valuté:

1) Per ressolver i problems de trafich messeran nce se fé n pensier coche fossa na ferata tres Gherdëina cunlieda cun Bulsan. Per ntant vëniel fat dai chemuns n stude sce l se lascëssa fé na tel ferata te Gherdëina che pudëssa dé n gran contribut a smendrì l trafich tl zënter.

2) Co fossel pa a avëi un n chemun de Gherdëina (povester cun Sureghes leprò)? Tl daunì saral for plu debujën cialé de razionalisé la spëises de n chemun y de avëi strategies per n svilup uniter tla valeda te uni ciamp. La jirà de culaburé for plu y plu n cont de cër servijes pitei a livel de valeda per cialé te n duman sce y co mëter adum i chemuns.

3) L fossa dassënn nteressant a avëi n “coworking house” a Urtijëi per sustenì cuncretamënter studënc jëuni che uel giaurì si atività te Gherdëina, a na maniera da tenì tlo si talënc. Savon che te Gherdëina iel n perzentuela dassënn auta de jëuni che che à stlut ju n stude universiter y che chisc se stënta a abiné da lëur tla valeda che ne pieta suvënz nia posc’ de lëur adatei a si furmazion. L chemun pudëssa perchël cialé de ti unì ancontra p.ej. danajn vita a n tel coworking house, coche l vën bele pità cun suzes te d’autra ziteies. L ruvé adum danter jëuni academics purtëssa pro a svilupé sinergies de uni viers che ti jissa a bën dla cumenanza.

4) Fossel pa na sauridanza paië la plazes dai auti tres smartphone? L ie bele de tei sistems te truepa ziteies che funzionea drët bën y l se lascëssa fé nce per Urtijëi. N pudëssa nsci paië l tëmp avisa che n lascia l auto: fermé l paiamënt sce n ruva dant pra auto, o nce slungë l tëmp sce n sta ora plu giut, zënza messei jì zeruch pra auto.